És com si..

És com si et donen motius per oblidar tot, per deixar correr el teu pensament cap al no res, com si no trobesis a faltar res, i de cop.. de cop sents que no tens vida, que trobes a faltar l’aire per respirar, tots aquells motius que t’han pogut donar són estúpids, i creus que més estúpida ets tu per creure’ls. Veus com la vida et passa devant dels ulls, no fas res per aturar aquell moment que tant esperas… no fas un pas perquè el teu pensament no s’envagi correns. No fas res per no convertirte en algú més que no troba sentit, que tant li és el seu desordre, i l’aire que li falti per respirar.